Des de la catedral de Canterbury, a Santa Lucia, reviu l'assassinat de Thomas Becket

Imagina't entrar en una església a la nit i ens trobem catapultar enrere en el temps, precisament al 1170, espectadors atònits, partícips d'una tragèdia que es desenvolupa davant els nostres ulls, amb personatges que es materialitzen en l'audiència, que apareixen de sobte de la part posterior de l'església, de les portes laterals, des de darrere de l'altar, en una atmosfera tan cridaner que aconsegueix gairebé immediatament la impressió que el que està succeint no és una ficció teatral, però la realitat.

El patiment de Thomas Becket en la seva decisió de no doblegar a la voluntat del Rei i de l'oportunitat d'esdevenir poderosos, triar el martiri abans que la glòria terrenal; seu turment interior, fomentada per temptadors; la desesperació d'un cor de dones que ja ara profetitzar el perill per l'arquebisbe i la seva pròpia supervivència; il tentativo del sacerdote di salvare il suo superiore per il bene di tutti, diventano il nostro tormento, les nostres pors, Tenim l'esperança de la salvació.

Fins al final, conegut per esdeveniment històric, però no és menys participativa i dolorosa.

Tot això va ocórrer a l'església de Santa Llúcia al jardí, convertit per dues nits, giovedì e domenica scorso, Catedral de Canterbury, on una companyia d'actors, sota la direcció acurada de Thomas Carli, escenificat “Assassinat a la catedral”, famós drama de Thomas Stearns Eliot va inspirar l'assassinat de l'arquebisbe de Canterbury Thomas Becket, ocorregut en 1170 catedral homònima.

El text original, en part, una adaptació de la mateixa Carli, amb alguns talls i el canvi de la final, culminant amb la immediatesa de la mort de mans dels Cavallers del Rei, i amb l'aparició de l'àngel, res lluny de la poesia i el teatre del text original.

Afecta l'habilitat dels actors, d'aquesta empresa que es veu per primera vegada en un escenari en la composició d'avui, amb un nom encara no s'ha trobat.

Dotze persones, cinc dones i set homes, alguns d'ells de l'experiència prèvia amb “Diaris d'escena”, la companyia de nens que assisteixen a l'església de Santa Llúcia, altres la seva primera experiència en l'actuació, però que no tenen res a envejar als professionals seriosos.

Matt Lattanzi

Pel nombre 53 - Any II 25/02/2015